Anna Cazurra Compositora, Musicolòloga, Professora de Música
FORMACIÓ ACADÈMICA
Llicenciada en Història de l'Art (1998)
Universitat Autònoma de Barcelona
Diplomada en Dansa Clàssica (1983)
Royal Academy of Dance of London (a Barcelona)
Doctora en Musicologia (1993)
Universitat Autònoma de Barcelona
Professora de Piano i Violí (1972-1988)
Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona
Professora Superior d'Harmonia, Composició i Orquestració (1998)
Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona
Professora Superior de Pedagogia Musical (2000)
Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona
TRAJECTÒRIA ACADÈMICA
Beca de Formació de Personal Investigador atorgada pel Govern Espanyol per a la realització de la tesi doctoral (1989- 1992)
Universitat Autònoma de Barcelona
Beca Postdoctoral atorgada pel Govern Espanyol 1993- 1994)
University of Walles Colege of Cardiff (Regne Unit)
Professora de Música i Musicologia (1995- 2000)
Universitat Pompeu Fabra de Barcelona
Professora Visitant i Investigadora (2001- 2002)
Premi “Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Investigació Universitària” (reconeixement a la trajectòria musical i musicològica)
Universitat de Barcelona
Professora Visitant (2003- 2004)
City University of New York, Fundation for Iberian Music
Profesora de Musicología(2003-2009)
Universitat Catòlica de València “Sant Vicent Màrtir”
Professora de Composició, Contrapunt i Fuga (2003-2009)
Conservatori Superior de Música de Castelló (València)
Professora contractada (2009-actualitat)
Universitat de Tarragona “Rovira i Virgili”
Col.laboracions en programes de Postdoctorat (2009-actualitat)
Universitat Catòlica de València “Sant Vicent Màrtir”
Professora de Composició, Contrapunt i Fuga (2010-actualitat)
Conservatori Superior de Música de Valencia
Biografia i obra
Em vaig formar al Conservatori Superior de Música de Barcelona, on vaig estudiar piano i violí i, posteriorment, composició i instrumentació amb el mestre Josep Soler. Paral.lelamente, vaig cursar estudis a la Universitat Autònoma de Barcelona, on vaig obtenir, l'any 1988, la llicenciatura en Història de l'Art. En acabar, em va ser atorgada una beca de Formació de Personal Investigador pel Govern espanyol de quatre anys de duració per a la realització de la tesi doctoral. l'any 1992 vaig fer els cursos de doctorat en Musicologia, i em vaig centrar en la investigació de la música barroca hispònica. Becada novament pel govern espanyol, em vaig traslladar l'any 1993 al Regne Unit, on vaig participar en un projecte d'investigació de música en la University of Walles Colege of Cardiff. L'any 1995, em van atorgar una beca de Reincorporació de Doctors a grups d'investigació i vaig tornar a Espanya, acceptant un contracte com a professora i investigadora per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Paral.lelament a la meva activitat creativa, el meu interès per la reconstrucció històrica de la música ibèrica i per la recuperació de repertori musical de compositors espanyols m´ha dut a formar part de diversos projectes d'investigació musicològica. He donat a conèixer els resultats de la meva tasca investigadora a diversos congressos i seminaris nacionals i internacionals (Music in Spain during the Eighteenth-Century, Cardiff, UK; Sixth Biennal Conference on Baroque Music, Edimburgo, UK; Music in Art: Iconography as a Source for Music History, New York, USA; The Ninth Conference of the Research Center for Music Iconography: The IInd Conference on Musical Iconography, Ravenna, Italia, etc.). He publicat diversos llibres i articles en revistes de musicologia nacionals i internacionals. La meva producció musical i la meva activitat musicològica ha estat reconeguda públicament amb diversos premis (Frederic Mompou de Joventuts Musicals, 1995 y 1998, Premi Fundació Caixa de Sabadell, Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària, entre altres). La meva producció inclou obres per a piano, música de cambra, vocal, simfònica i escènica, part de la qual ha estat enregistrada en CD i editada.
Moments claus en la meva trajectòria professional
El juny de 2001 vaig ser guardonada amb una Distinció de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la meva trajectòria professional. Aquest mateix any, la universitat de Barcelona em va contractar com a professora investigadora amb l'objectiu d'iniciar una línia d'investigació del departament d'Història de l'Art, consistent en la recuperació del patrimoni musical de l'etapa del Nacionalisme Espanyol (Falla, Albéniz, Granados, Pedrell, etc.). Aquest ha estat el premi més destacat aque he rebut, tant a nivell de prestigi com econòmic. L'acte d'atorgament d'aquest premi, a més, va tenir una repercussió social (la ceremònia d'atorgament dels premis va tenir lloc al Palau de la Generalitat Barcelona, de mans de l'alcalde). El balanç de la meva experiència en aquesta uiversitat té dues valoracions. Com a positiu podríem dir que vaig poder consolidar un grup d'investigació jove con un gran potencial i vam obtenir en conjunt uns resultats excel.lent en la nostra tasca investigadora. El cantó negatiu va donat pel fet que vaig experimentar en primera persona els defectes d'un sistema universitari espanyol (que afortunadament s'estan superant gràcies a l'esforç per integrar-se al marc universitari europeu segons les directrius del conegut Tractat de Bolonya). Problemes d'enveges, de nepotisme, etc., soferts directament em van dur a prendre la decisió de renunciar a seguir vinculada a aquesta universitat en l´últim any en què estava gaudint d'aquest de l'ajut econòmic que comportava el premi. Aquesta vivència va ser la llavor que em va dur a escriure la lletra i la música d'una òpera buffa "El Farsante", Op, 37, on faig una crítica con un humor irònic elegant i subtil dels ambient acadèmics universitaris del meu país. El llibret i l'escenografia, així com el disseny d'un increíble i simpàtic instrument musical que protagonitza l'òpera són obres meves.La segona data important és l'any 2003. Aquest any va ser nominada Composer-Scholar in Residence por la City University of New York, institució que va organitzar un concert monogràfic amb obres orquestrals meves l'abril del mateix any l'abril del mateix any. Des d'aquell moment, he col.laborat amb la Universitat de Nova York i com a editora en la revista "Music in Art. International Journal for Music Iconography". També va ser l'any en què vaig compondre dues de les meves obres més estimades: el "Quartet per a cordes" núm. 1, Op. 7, i "Atlántida", Op. 16, per a piano i orquestra de cordes. El "Quartet" ja ha estat interpretat en nombroses ocasions i retransmès per la ràdio. "Atlántida" va tenir una estrena entranyable al Foyer del Teatre del Liceu de Barcelona, un edifici emblemàtic i representatiu d'una de les etapes daurades de la historiografia musica i artística catalana, l'època del Modernisme.
I, havent posat un peu al nou món, va venir el meu debut com a compositora en un dels més prestigiosos auditoris, el Carnegie Hall. L'octubre de 2009, el virtuós pianista neoyorquí Adam Kent va estrenarles peces de la meva suite "Hesperia" Op. 5, per a piano, obtenint un gran èxit de públic. Un any abans Adam Kent havia interpetat una de les peces de la suite "Mediterrània" a l'auditori de Institut Cervantes de Nova York. L'octubre del mateix 2009 vaig guanya la plaça definitiva de professora a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. En la actualitat compagino la meva tasca docent com a professora titular a la Universitat de Tarragona i com a catedràtica en el Conservatori Superior de Música de València, amb la creació musical i la investigació musicològica. Imparteico classes de doctorat ala Universitat Catòlica de València, on dirigeixo un projecte d'investigació sobre la historiografia musical a València entre 1880 i 1939, subvenvionat per la Generalitat Valenciana.
Musicologia
Com a musicòloga, els meus interessos es centren en tres línies d'investigació: la música del barroc hispànic; la música catalana en l'època del Modernisme (primer quart del segle XX); i la iconografia musical plasmada en els símbols de la tradició cultural catalana.Composició
Com a compositora, la meva producció inclou obres per a piano, música de cambra, música vocal, simfònica i escènica. La meva estètica s'incina cap a un llenguatge d'arrels tonals però amb un tractament lliure i enriquit per elements d'altres sistemes culturals alienes a la tradició musical clàssica europea. El meu interès vers altres cultures m´ha dut a assimilar aspectes de la tradició folklòrica d'altres regions del món. Per altra banda, la meva obra denota una forta imprompta biogràfica, com a consqüència d'aquest esperit curiós que em porta a investigar, a conèixer i experimentar novetats. Podria dir que compagino tres tipus d'escriptura musical: un de ells estaria vinculat a la denominada “música de la postmodernitat”, una altre es de naturalesa “irònica” i, per últim, el tercer el denominem “contemporani”, però sense la connotació putament experimentalista o exfectista que en moltes ocasions se li atribueix a la música classificada sota aquest terme.1.Postmodernisme
El primer tipus d'escriptura, el que podríem considerar més vinculat a la “música de la postmodernitat” consisteix en què, sense perdre el referent de la tradición musical occidental tonal (una tonalitat ampliada, enriquida o utilitzada de manera lliure) es puguin fusionar elements de les músiques folklòriques amb un tractament nou. Aquest llenguatge, per la seva banda, segueix dos camins diversos: un de naturalesa més “hispànic” i un altre més internacional. En tant que espanyola, lògicament m'interessa la tradició musical del meu país, plagada d'elements hispanoàrabs, por un cantó, i mediterranis, por un altre. De caràcter hispano-àrab són, per exemple, les meves suites Evora num. 1 Op.2, 2, Op. 3, 3, Op 6, per a orquestra de cordes (o quintet de coredes), la suite Hesperia (Azahara, El basar, Crepuscle, Mediterrània) Op. 5, per a piano, Yasirah, Op. 10, per a clarinet (o saxòfon) i piano, Xiomara, Op. 15, per a violí i piano, Kalonize, Op. 12, per a quintet de vent, o la Sinfonia núm. 1, Op. 35, per a orquestra. En tot cas diria que actualment la gran majoria de les obres que he escrit segueixen aquesta línia estètica. Dins de la tradició més mediterrània, he escrit una obra amb certes influències de l'escriptura del compositor català Frederic Mompou, com són les Quatre Evocacions (L’ocell melangiós, Tonada, Jocs de Platja, Gitano), Op. 8, que va ser guardonada precisament amb el Premi de Composició Frederic Mompou, l'any 1995.
Aquesta visió “postmoderna” de la música m´ha dut, com ja he dit abans, a incorporar elements procedents d'altres cultures musicals. Per exemple, una de les que més m´ha influït, per qüestions de caire biogràfic (durant un temps vaig estar en contacte amb músics de Buenos Aires), és la música de tango. Alguns exemples són Atlàntida, Op, 5, per a piano i orquestra de cordes Alborada, també per a piano i orquestra de cordes, Escenas porteñas, Op. 9, per a clarinet o saxòfon sol, i Tres cançons sobre poemes d'Alfonsina Storni (El Clamor, Invitación y El Sol), Op. 36, per a soprano i piano. La més recent és Insinuació, pe a quartet de saxos i piano, de caràcter clarament tanguero i passional. Altres músiques folklòriques que m'han captivat i que han deixat una emprompta a la meva obra musical són els ritmes i tonades caribenys, l'habanera, la música brasilera (rreflectida a la meva Suite simfònica, Op. 34, per a piano i orquestra) i la música de tradició zíngara centroeuropea que està vinculada a la àrab-sefardí del meu país (i en la què dejo testimoni del meu interès en Ioann Ardevarul, o L'èxtasis de Keira, Op. 23, ambues per a piano). Totes aquestes músiques “d'anada i tornada”, és a dir, d'arrel hispànica barrejada amb l'àrab o bé a mab la tradició indígena americana o bé procedent dels esclaus negres vinguts a les amèriques em resultes familiars i molt còmodes d'utilitzar justament per aquest vincle comú, tot i l'evolució pròpia que han anat experimentant separadament cadascuna d'elles.
II.Llenguatge irònic
La segons línia estètica està constituïda por la ironia. Aquí poden intervenir tot tipus d'elements externs però transfigurats o parodiats. Generalment es tracta de música amb una destacada càrrega de denúncia social. Alguns exemples els trobem a l'ópera buffa El farsante, Op. 37, per a quatre veurs i orquestra, amb elements autobiogràfics. Hi podem trobar dos tipus d'escriptures que corresponen a cadascun dels dos actes que configuren l'òpera: una escriptura “neobarroca” (la història està basada en el descobriment d'un fals instrument, un tal “violicèmbalo”, suposadament construït a començaments del segle XVIII). Láltre llenguatge és de tipus paròdic (podem trobar des d'una habanera desfigurada, fins a música còmica a l'estil de les obres de Rossini, etc.).III.Llenguatge“Contemporani”
Dins d'aquesta tercera opció hi caben les obres en les què el nivell d'elaboració de l'harmonia o bé el tractament dels paràmetres musicals (la melodia, el ritme o la instrumentació) estarien una mica més d'acord amb els temps que ens ha tocat viure, és a dir, més “contemporànies”, però dins d'un control, amb un referent harmònico i allunyades de l'esperit purament experimentalista. Són exemples el Cuartet de cordes núm. 1, Op. 7, el Petit Poema, Op. 1, per a quintet de metalls (que va ser la primera obra guardonada amb un premi de composició i a la vegada me la vaig prendre com un interessant repte per explorar les diferents possibilitats idiomàtiques dels instruments de metall), Esmirna, Op. 25, per a violí, violoncel i piano, Càntic, Op. 11, per a clarinet, violí i violoncel o Quan no hi siguis, Op. 24, per a flauta, oboè i piano.S'han triat tres comentaris sobre l'estrena de les meves obres que seran reproduïdes a continuació:
a)El Quartet de cordes núm. 1 , Op. 7
Aquesta obra va ser estrenadael novembre del 2002 per el grup Solistes de l'Orquestra Ciutat de Barcelona. Es pot llegir la crítica feta pel periodista Jorge de Persia a LA VANGUARDIA el 13 de novembre del 2002: "(…) En la actuación se estrenó también una obra, el "Cuarteto n.º 1 op. 7" (1992) de Anna Cazurra, de recursos sugerentes, un atractivo tratamiento del sonido, con cuerpo y de efectos envolventes; calidez en el segundo tiempo con frases líricas que buscan su contexto armónico; inspirado contrapunto en el tercero y muy musical el cuarto, un vals insistente que establece un buen discurso dramático. Buena música en definitiva. (…)"
b)Amb motiu de l'estrena de Atlàntida
, que va tenir lloc el juny del 2006, el musicòlogo Joaquim Icart, Catedràtic de la Universitat de Tarragona, va deixar escrites aquestes paraules: “Música llena de lirismo apasionado, con una fuerza expresiva que ha sabido librarse de tópicos. Con un lenguaje libre, atrevido, y superando cualquier tipo de corsés formales, ha sabido dar unidad a una idea repleta de sentimientos, tanto afines como contrapuestos. Todo para ofrecernos unos minutos de contemplación de las vivencias humanas a través de los sonidos”.c)La suite Hesperia
va ser interpretada totalment per primer cop a l'Auditorio de Tarragona. Amb motiu de la seva interpretació, el febrer del 2010, el musicòlogo Joaquim Icart, va escriure: “Excelente composición pianística. Con su soberbia textura contrapuntística, impregna al dramatismo expresivo y melancolía del tema, de una fuerza y dinamismo lleno de optimismo, gracias a la riqueza de las voces que van apuntalándose una a las otras para conseguir una plenitud emocional preciosa”.Sempre oberta a nous llenguatges i a explorar nous camps de la composición, acabo d'emprendre una nova aventura, que és la meva priemera obra per a big band. La pròxima serà música per a cinema, que representa encara per mi un terreny que m'atrau moltíssim.
Biografia breu
Anna Cazurra inicià la seva formació musical en el Conservatori Superior de Música de Barcelona on estudià piano i violí i, posteriorment, composició i instrumentació. Compaginà la seva formació musical amb els seus estudis de Dansa Clàssica (per la Royal Academy of Dance of London, a Barcelona). Va obtenir els titols de Professora Superior de Composició i Instrumentació i el de Pedagogia Musical. Paral.lelament, cursà estudis a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va obtenir l'any 1988 la llicenciatura en Història de l'Arte. Guanyà una beca de Formació de Personal Investigador atorgada pel Govern Espanyol, de quatre anys de duració per a la realització de la tesis doctoral en Musicologia, especialitzant-se en la recuperació del pratrimoni musical del barroc hispànic. Becada novament pel Govern Espanyol amb una beca postdoctoral, es traslladà lány 1993 al Regne Unit, on participà en un projecte d'investigació de música a la University of Walles Colege of Cardiff. L'any 1995, li va ser atorgada una beca de Reincorporació de Doctors a grups de investigació i va tornar a Espanya, on va acceptar un contracte com a professora i investigadora a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Ha rebut diversos encàrrec per part d'institucions nacionals i internacionals, i la seva producció musical i activitat musicològica han rebut un reconiexement social amb diversos guaredons i premis (Frederic Mompou de Joventuts Musicals, 1995 i 1998, Premi Fundació Caixa de Sabadell, Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària, entre altres). Ha participat en festivals de música nacionals i internacionals. La seva producció inclou obres per a piano, música de cambra, musica vocla, simfònica i escànica, part d ela qual ja ha estat enregistrada en CD i editada.
Paral.lelament a a la seva activitat creativa, el seu interès per la reconstrucció històrica de la música ibérica i per la recuperació del patrimoni musical de compositors espanyols l´ha dut a formar part de diversos projectes d'investigació musicològica. Ha donat a conèixer els resultats de la seva tasca investigadora a diversos congressos i seminaris nacionals i internacionals i ha publicat llibres i articles en revistes de musicologia de prestigi.
El juny del 2001 va ser guardonada amb una Distinció de la Generalitat de Catalunya, en reconeixement a la seva trajectòria investigadora. Aquest mateix any va ser contractada com a professora per la Universitat de Barcelona per tal d'iniciar una línia d'investigació centrada en la recuperació del patrimoni musical de l'etapa del Nacionalisme Espanyol (Falla, Albéniz, Granados, Pedrell, etc.). L'any 2003 va ser nominada Composer-Scholar in Residence per la City University of New York, institució que va organitzar un concert monogràfic amb obres orquestrals seves l'abril del mateix any. Des d'aquest moment, col.labora amb la Universitat de Nova York de manera regular, com a editora en la revista "Music in Art. International Journal for Music Iconography".
En la actualitat compagina la seva tasca docent com a professora titular en la Universitat de Tarragona i com a catedràtica en el Conservatori Superior de Música de València, amb la creació musical i la investigació musicològica. Imparteix classes de doctorat a la Universitat Catòlica de València, on dirigeix un projecte d'investigació centrat en la historiografia musical en València entre 1880 i 1939, subvencionat per la Generalitat Valenciana.